I no deixem de preguntar-nos,
una i altra vegada,
fins que un grapat de sorra
ens calla la boca…
Però és això una resposta?
  Heinrich Heine, <<LÁZARO>>

 

 

 

Sempre dic que les oportunitats no es poden desaprofitar, i es que sovint hi ha trens que trigarán a passar (penso que sempre tindrem com a mínim una segona oportunitat).

Portava un mes esperant un tren, que finalment he deixat escapar. No m’he quedat a l’estació. Simplement a última hora, la megafonia de l’estació va anunciar un altre tren, amb diferent destinació. Un canvi d’última hora, potser precipitat, però la nova destinació mereix la pena.

 D’ençà que vaig agafar aquell tren, una nit freda i de pluja, no deixo de fer-me preguntes -com sempre-. Estic envoltat de dubtes, i alhora d’il.lusió.

I començo aquest viatge sense equipatge i mig nu. Simplement un llibre en blanc i la roba, que cosida per mi, porto des de fa relativament poc temps.

 
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.
   Lluís Llach. Ítaca (1975)