Donde nos llevó la imaginación
donde con los ojos cerrados
se divisan infinitos campos
(El sitio de mi recreo, Antonio Vega)

I allà estava aquell home gran assegut davant del mar sobre una roca amb una vella pipa fumejant a la boca, amb la mirada fixa en l’horitzó. I jo, jugava a imaginar els seus pensaments.

L’home estaria recordant la seva infantesa, jugant en aquell mateix indret. Una infantesa marcada per la crueltat dels anys de la Guerra Cívil i la postguerra. El seu pare, republicà, havia anat a lluitar, però mai va tornar. Anys més tard va saber que havia estat afusellat pocs dies després d’haver marxat.

A l’endemà, vaig tornar per mirar l’horitzó des del mateix lloc. Vaig fixar la mirada en l’horitzó, i vaig deixar còrrer la meva imaginació un altre cop. Aquest cop per imaginar el meu futur.

Miro la nit,
miro el mar.
Les hores petites se’n van.

Alça la copa i brindem, amor,
pels dies que vindran.
(Vivim la nit, Ivette Nadal)