No és senzill saber cap a on has de marxar /Pren la direcció del teu cor /Mai no és massa tard per tornar a començar /Per sortir a buscar el teu tresor.
(Camins, Sopa de Cabra)
Agafar l’indispensable i marxar per poder dir que torno sovint. De vegades pensar ens porta a arrepentir-nos del que hem pensat tant. Potser valorar pros i contres, no és el millor. Potser valorar només el que diu el cor sense escoltar el cap sigui sovint el millor. I es que a base de cops s’aprén. L’aventura és la manera de donar-se cops, per tant, la manera d’aprendre. I la vida no deixa de ser un petit espai de temps que serveix per aprendre. L’aventura és l’única forma de poder viure el dia dia sense pensar, simplement aprenent.
Jo que sóc amant del pensar, m’adono sovint que pensar és només una barrera cap a l’aventura. Potser són les nombroses hores que la rutina em fa passar al tren amunt i avall, potser són les estones sense fer res. Per això potser només marxar serviria per no tenir tantes hores per pensar al tren, potser només marxar serviria per fer que les estones avorrides es convertissin en estones de petites converses de convivència.
I potser només marxar seria la manera d’oblidar aquelles petites i no tan petites coses que em fan viure lligat a uns records, a uns somnis, que són simplement somnis impossibles.
Quan dic marxar vull dir marxar un temps, per anar tornant sovint, perquè aqui tinc coses que em lliguen, somnis i objectius per complir. Sé que el meu lloc és aquí, i per això vull viure, ara que puc noves experiències fora d’aqui, no gaire lluny, poder tornar sovint, però no ser-hi dia si, dia també.
I encara que he tingut la clau /mai no he sortit de la gabia /deu ser que no sóc presoner /i estic prou bé.
(Dins un núvol, Sopa de Cabra)
